M'agradaria que el dia 25 de novembre no tingués dia, si més no per recordar que hi ha dones que pateixen a causa de la violència que alguns homes fan sobre elles.
Aquests dies estic molt trista i enfadada pel judici per la violació d'una dona als "San Fermíns" de 2016, per uns energumens, cinc homes en una porteria, fent fotos, vídeos i enviant frases esgarrifoses a d'altres com ells, fanfarronejant del que estaven fent, humiliant, dominant, sense que ella pogués ni defensar-se. A sobre, la justícia i algunes persones la criminalitzen a ella i no als seus botxins. En un principi no admetien les proves del mòbil, però sí les d'un detectiu que va perseguir a la noia després de l'agressió, i que feia comentaris com: "si fa vida normal, es fa fotos i les penja al facebook". Què hagués sigut millor, que es suïcides? Menys problemes, no? Gràcies a les xarxes socials, a l'opinió publica i a organitzacions feministes, aquesta prova ha estat retirada. Si ja es fa difícil denunciar qualsevol agressió, alguns comentaris no hi ajuden.
Ja n'hi ha prou de veure la dona com un objecte del qual puc fer-ne el que vulgui perquè es inferior, la puc humiliar, dominar i fer el que em vingui de gust. Hem de canviar la societat, i el pensament de moltes persones. Quan les dones vam aixecar-nos i no vam voler ser sotmeses, va començar la lluita.
Seguint amb aquesta lluita de la dona, vull recordar a una gran poetessa, na Maria Mercè Marçal. Redescobrint la seva obra, vaig recordar la seva lluita feminista, especialment en el seu poemari "Cau de Llunes", on eleva la condició femenina a la categoria de subjecte i no d'objecte al servei de l'home, defineix la dona com a criatura poderosa i sensible, i vol transmetre en aquests versos l'esperit de lluita i força per canviar les injustícies. Ens n'adonem amb aquests versos, i en el moment que els va escriure, que per temps i anys que passin la lluita de la dona per superar estigmes es més vigent que mai. Ja en les primeres jornades catalanes de la dona, l'any 1976, els temes tractats i les conclusions -no en totes, alguna cosa hem guanyat-, són els mateixos que debatem avui.
He triat el poema "Divisa" perquè m'agrada especialment, i en el cas de "nació oprimida" continua ser vigent avui en dia per l'opressió que estem patint per part de l'Estat espanyol. Com a dona i com a filla d'un poble oprimit: Seguirem lluitant!!!!
DIVISA (Maria Mercè Marçal)
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
MARIA ROSA BASTIDA VIÑAS
Secretària de la Dona d'Esquerra Sant Boi
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada