Allà on acaba la ciutat

El sector Oasis i la Parellada de Sant Boi són uns d’aquests espais on la trama urbana s’acaba i comença la zona lliure de construccions, una mena de terres de transició cap als espais agrícoles i, en aquest cas, fluvials.

Aquestes terres són la primera imatge de la ciutat quan hi accedim des de la C-245, carretera que enllaça la C-32 amb la ronda litoral; carretera, dit de passada, amb unes obres abandonades pel govern de l’Estat. Són un gran espai, bàsicament buit, situat davant de la façana històrica de la ciutat, una façana amb elements tan característics de l’sky line santboià (o de la fisonomia santboiana) com són el Puig del Castell i l’església de Sant Baldiri.

Esquerra fa més de 10 anys que fa propostes de com hauria de ser aquest espai de transició entre la ciutat consolidada i els terrenys agrícoles i fluvials. La nostra idea central ha estat sempre que cal mantenir-lo lliure de construccions, habitatges plurifamiliars o pisos, que puguin amagar la façana històrica de la ciutat. Sant Boi hauria d’acabar en una zona verda i d’usos ciutadans, amb equipaments a l’aire lliure per millorar un espai que, estem d’acord, cal endreçar, però no com proposen Ajuntament i Generalitat, a base d’edificar habitatges.

La diferència entre ambdues solucions va fer que veïns, l’entitat ambientalista Depana i Esquerra presentéssim un contenciós administratiu contra la proposta urbanística del Pla Director Urbanístic (PDU). Mentre el contenciós no es resol, i mentre no es desenvolupa el PDU, què hi passa a l’Oasis-Parellada?

Les darreres setmanes hem vist proliferar horts il·legals amb tanques de tota mena que donen una impressió de barraquisme davant mateix de la façana de la ciutat. Sovint amb activitats, com ara fums, molestes pels veïns més propers a la zona. Són sòls de propietat municipal que no es poden deixar degradar amb ocupacions d’horts amb tanques de fustes i palets o que hi apareguin abocaments de runes.

No pot ser que la primera impressió en arribar a la ciutat per aquest sector sigui la deixadesa, que a més es veu reforçada uns centenars de metres més endavant amb les restes de l’Ateneu Santboià. Però ja no és només una qüestió estètica. Si les activitats que es duen a terme en aquests horts improvisats és il·legal, i il·legítima, l’Ajuntament té l’obligació de mantenir nets aquests terrenys que són de titularitat pública. Si giren la vista cap a un altre cantó, estan sent còmplices d’aquestes activitats il·legals que incomoden els veïns de la zona, que curiosament són contraris al PDU. L’experiència amb aquest govern del PSC i d’ICV ens fa malpensar. Potser ja els interessa que els veïns se sentin incòmodes per convèncer-los que el millor que poden fer és claudicar i marxar d’allà, i poder actuar segons la seva voluntat sense cap impediment ni complex, és a dir, permetent l’especulació urbanística en un sector que podríem convertir en un orgull de la ciutat, i que esdevindrà un altre motiu de vergonya i perjudici per la ciutadania de Sant Boi.


JAUME SANTS i MARGENET
Regidor del Grup Municipal d'ERC Sant Boi